giovedì 10 aprile 2014

La situazione dei “liberi ab equo” dopo la conquista aragonese

La situazione dei “liberi ab equo” dopo la conquista aragonese
di Sergio Sailis
Con la conquista della Sardegna da parte dei catalano-aragonesi e la conseguente introduzione del feudalesimo venne stravolta anche quella consolidata struttura sociale che ormai da diversi secoli connotava la società sarda. In particolare quelli che nei documenti del periodo giudicale venivano variamente indicati come “liberos de cavallu”, “lieros” ecc. mentre in quelli pisani “liberi et terralis ab equo” (nella “compositio” del 1359 per la Trexenta sono elencati 47 persone appartenenti a questa categoria - vedi elenco e che erano tenuti a loro spese a prestare servizio armato a cavallo, partecipare a mostre, cavalcate nonché alle “coronas” (in considerazione anche dell’onerosità dei loro servizi dal punto di vista fiscale avevano un trattamento diverso dagli altri essendo soggetti al pagamento del solo “donamentum” e non anche del “datium”) subiscono una sorta di ridimensionamento a tutto vantaggio dei nuovi feudatari iberici che, approfittando della loro posizione di forza, impongono loro nuovi servizi e si appropriano arbitrariamente dei loro cavalli.
A fronte di questi soprusi in occasione del Parlamento del 1355 i sardi fecero esplicita richiesta a Pietro IV di rimediare alle angherie subite:
“ … Item, senyor, molt humilment vos supliquen los dits Sarts, ço es a saber los liberos de cavall del dit regne de Caller, que placia ala Vostra Altea que d’esta hora a avant, que.ls lurs rocins que tenien e nudrien per fer, senyor, lo vostre servey, que no.ls sien levats per heretats ni per procuradors, axi ho solien fer entro ara que.ls dits heretats ho procuradors s’avien mesa en custuma, que.s prenien los dits rocins e que.ls consumaven en lurs servys. E com los dits liberos, senyor, eren citats per fer lo vostre servy, ells no havien roçins que peroguessen fer lo servy, axi com eren acustumats de fer perço com no podien fer d’un servy II, per que.us supliquen, senyor, que d’esta hora avant sien millor tractats que no solien esser entro ara e que tots lurs bens pusquen tenir e possehir hon que sien en regne de Caller axi com era acustumat en temps de Pisans. …
Le suppliche dei sardi in questo caso vennero accolte dal sovrano desideroso forse più di salvaguardare la pace appena (e faticosamente) ristabilita dopo la rivolta degli anni precedenti che per un atto di vera giustizia.
Tra le lamentele che i sardi portarono all’attenzione di Pietro IV d'Aragona in occasione del citato Parlamento del 1355 vi era quella relativa alla rapacità, evidentemente molto diffusa, manifestata dal clero in occasione dei funerali dei “liberos de cavall” o dei loro congiunti:
“ … Encara, senyor, supliquen los dits liberos, que no era custuma lur que com algun libero venia o era mort, l’archabisbe o els bisbes del dit regne de Caller s’agen mesa en custuma que com lo dit libero es mort, que li prenen lo roçi e les armes e les vestidures. E si lo dit roçi no li par que sia de bon preu, volen que.l roçi romanga al hereu e que.l hereu que.l pach en diners. Item, senyor, an mes en custuma lo dit archebisbe e bisbes que com alguna muller dels dits liberos son mortes, prenen los les joyes en que la porten a l’esgleya e les vestidures e la roba del lit en que la aporten. E encara com los dits archebisbe e bisbes saben que les joyes de la dita deffuncta sien romases en casa e no le aien aportades a l’esgleya, que totes les volen aver, e iames no.l volen soterrar entro que ells an ço que demanen; per que, senyor, supliquen ala dita vostra real magestat que les dites custumes sien revocades e que sien tornats en la custuma que solien esser en temps de Pisans en les coses damunt dites e expressades … “
In questo caso invece il sovrano, per non alienarsi le simpatie del clero, ritenne opportuno non intervenire.

Nessun commento:

Posta un commento